Portada de la primera edició llatina (1560) del Comentari dels Elements d'Euclides, feta per Francesco Barozzi. | |
Nom original | (grc) Πρόκλος ὁ Διάδοχος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (grc) Πρόκλος 7 febrer 412 ↔ 8 febrer 412 Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) |
Mort | 17 abril 485 (73 anys) Atenes (Imperi Romà d'Orient) |
Escolarca de l'Acadèmia d'Atenes | |
437 – 485 ← Sirià d'Alexandria – Marí de Flàvia Neàpolis → | |
Dades personals | |
Residència | Casa de Procle |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia i teologia |
Ocupació | filòsof, mitògraf, matemàtic, escriptor |
Moviment | Neoplatonisme |
Professors | Sirià d'Alexandria, Olimpiòdor d'Alexandria, Plutarc d'Atenes, Asclepigènia i Heró |
Alumnes | Zenodot, Marí de Flàvia Neàpolis, Isidor de Gaza, Agapí d'Atenes i Hegias (en) |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Procle (llatí: Proclus, grec antic: Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (grec antic: Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; llatí: Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc. Fou el cap de l'escola platònica d'Atenes, i un dels darrers representants de la filosofia grega i, alhora, del neoplatonisme.[1]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search